VI Festival Internacional de Jazz de Peníscola

Jazz a la serena

Jazz Street Marching Band

Data: Dijous 2 de juliol

Hora: 23.00 h

Lloc: Café Palau - Palau de Congressos

Entrada Lliure

Banda de Dixieland formada per set músics de Castelló amb una ampla trajectòria en l'estil tradicional de jazz, són múltiples les seues actuacions en diversos festivals de jazz a la Comunitat Valenciana tant en format de concert com en cercaviles.

Leví Rull - trompeta
Pablo Marqués - trompeta
Javier Gascón - trombó
Juan Pallarés - tuba
Nuria Pallarés - clarinet
Inma Martínez - saxo
Xiomara Abelló - banjo
Antonio Juárez - percussió

Jerry Bergonzi

Data: Dijous 9 de juliol

Hora: 23.00 h

Lloc: Plaça de Santa Maria

Entrada Lliure

El saxofonista tenor Jerry Bergonzi és un gran intèrpret, compositor, autor i educador de jazz. La seua música és reconeguda per la innovació, mestratge i integritat. Nascut a Boston, Massachusetts, Bergonzi, des de la seua infantesa va mostrar un gran interés per la música. Va començar a tocar amb el clarinet quan tenia vuit anys. Amb dotze anys va aconseguir els seu primer saxòfon, i amb tretze, ja tocava amb una banda anomenada Stardusters. Durant 1972 i 1978 Bergonzi va viure a Nova York i va experimentar el que ell considera la seua educació universitària vertadera. Durant aquest temps, Bergonzi va guanyar el reconeixement mundial en els festivals de jazz de JVC Newport, de Nova York, de Monterey, i de Niça, per esmentar-ne alguns. Avui és un educador reconegut a tot el món.

Jerry Bergonzi, saxo tenor
Dave Santoro, contrabaix
Andrea Michelutti,

Fast 3

Data: Dijous 16 de juliol

Hora: 23.00 h

Lloc: Plaça de Santa Maria

Entrada Lliure

Fundat a Anglaterra pels germans Wilkinson, Fast3 és un trio d'orgue, guitarra i bateria afincat a Barcelona des de 2005. Amb un so inspirat en els grups d'orgue hammond de la dècada de 1960, el seu repertori inclou temes originals d'una mescla  explosiva de soul/funk i estàndards del jazz i del pop que els torna irresistibles. El seu primer disco, The Grifter, va sortir a la llum el 2006 sota el segell One Note Records (Anglaterra) i va tindre un èxit de vendes inesperat a Japó. Han tret un CD en homenatge a Grant Green, mestre incomparable del jazz més swing, a Doodlin’ Records (Estats Units 2008) que ha rebut crítiques molt bones dels mestres del gènere com Lonnie Smith i Ben Dixon, entre altres. Amb la seua actuació electritzant, Fast 3 va ser la gran sorpresa del Soul Cooker Festival a França el 2007 i van ser invitats a tornar el 2008. El 2009 Fast3 tocarà en diversos festivals de Jazz per França (San Jean de Lus, Veinne) i per Espanya, juntament amb Ray Gelato i Brian Jackson. També han tret un vinil 45 el 2009, versionant el clàssic Brown bag de Boogaloo Joe Jones que ja es pot sentir a les pistes de ball.

Dave Wilkinson, guitarra
Phil Wilkinson, orgue Hammond
Caspar St. Charles, bateria

Scott Hamilton

Data: Dijous 23 de juliol

Hora: 23.00 h

Lloc: Plaça de Santa Maria

Entrada Lliure

Scott Hamilton és l'arquetipus del saxofonista mainstream del segle XXI. Nascut a Providence, Rhode Island, el 1954, Scott es va donar a conéixer en un moment en el qual el tipus de Jazz que interpretava, basat en l'estil de saxofonistes com Illinois Jacquet, Eddie Davis o Paul Gonsalves, no estava de moda entre la crítica i gran part del públic de jazz. El seu expressiu so de saxo tenor “clàssic” i el seu fraseig impecable van ser rebuts amb escepticisme per alguns dels seus contemporanis, però van despertar gran interés en el públic coneixedor de la gran tradició dels músics swing, en especial a partir del moment en què va començar a gravar discos per a la companyia Concord. El seu primer LP per a la discogràfica californiana, (Scott Hamilton is a good wind who is blowing us no ill) va ser gravat el 1977, i pren el títol d'un positiu comentari del famós crític Leonard Feather. Hi van seguir una trentena de discos, que presentaven a Scott en els més diversos contextos musicals, des de quartets fins a orquestres de corda, i juntament amb diferents artistes (com Dave McKenna, Warren Vaché, Howard Alden o John Bunch), però amb una constant: el seu so càlid - derivat dels de Ben Webster i Paul Gonsalves - i la imaginació de les seues improvisaciones. Per sobre de les etiquetes i de les modes, Scott Hamilton ha sabut guanyar-se el respecte i l'admiració de públic i crítica amb la seua honestedat artística i la continuïtat del seu discurs musical. Encara que Scott no nega la influència marginal de saxofonistes com John Coltrane, el seu estil interpretatiu s'ha mantingut intacte en els últims trenta anys, i el seu repertori inclou estàndards, balades i blues, interpretats amb bon gust, imaginació i swing.

Scott Hamilton, saxo tenor
Gerard Nieto, piano
Ignasi González, contrabaix
Esteve Pi, bateria