Data: Divendres 02 de juliol
Hora: 23.00 h
Lloc: Palau de Congressos
Preu: 20€
Marcus Miller, va nàixer a Brooklyn (Nova York) el 1959 en el si d’una gran família musical. Son pare era organista a l’església i director del cor. Als 13 anys tocava el clarinet, el piano y el baix. Als 15 anys ja treballava de manera regular pels clubs de Nova York.
Reclamat pels estudis de gravació de Nova York, va treballar amb Aretha Franklin, Roberta Flack, Grover Washington Jr., Bob James i David Sanborn, entre altres. El 1981 es va unir a la banda de Miles Davis, amb qui va romandre dos anys. Marcus alternava la producció discogràfica amb les actuacions en directe amb diferents artistes. El 1980 va aconseguir un premi Grammy per la producció del CD Voyeur de David Sanborn, el primer dels dos que va aconseguir amb aquest saxofonista.
El 1986, Marcus Miller, va tornar a col·laborar amb Miles Davis, en l’extraordinari àlbum Tutu, un dels discos emblemàtics de l’etapa elèctrica de Miles.
Miller va publicar el 1993 el seu primer àlbum al seu nom titulat The Sun Don’t Lie. L’any següent va publicar Tales un paisatge colorista de l’evolució de la música negra. El 1997 va publicar per a GRP el directe Live And More un concert extraordinari i en l’entrada del tercer mil·leni, va traure a la llum l’àlbum M2.
Data: Diumenge 04 de juliol
Hora: 19.00 h
Lloc: Palau de Congressos
L'Onda Big Band és una agrupació musical creada a Onda (Castelló). Naix l’any 2007 sota la direcció del músic castellonenc Juanjo Carratalà.
El febrer de 2009 edita un DVD Una big band de cine on, en directe, s’interpreten temes de pel·lícules dels anys 40 als 70.
Durant aquests 3 anys han participat en festivals de jazz a Onda, Benicarló i Benimodo.
Actualment i des de desembre de 2009 el director de l’Onda Big Band és el trompetista saguntí Manolo Diaz.
La formació està integrada per uns 30 músics.
Data: Divendres 09 de juliol
Hora: 23.00 h
Lloc: Palau de Congressos
Preu: 30€
Herbie Hancock és un autèntica icona de la música moderna. La seua música ha transcendit les limitacions pròpies dels gèneres musicals i el seu estil és inconfusible. Amb una carrera que ja s’allarga durant cinc dècades, ha aconseguit 12 premis Grammy.
Hi ha molt pocs artistes tan influents en l’evolució del Jazz, R&B, tant en el seu vessant acústic com en l’electrònic.
Natural de Chicago va ser un xiquet prodigi que als 11 anys ja interpretava Mozart per a passar als pocs anys a interessar-se pel jazz, influenciat per Oscar Peterson i Bill Evans.
El 1963 Miles Davis el va invitar a formar part del seu quintet juntament amb Wayne Shorter, Ron Carter i Tony Willimas. Va estar en aquesta extraordinària banda durant cinc anys.
La seua posterior carrera és una col·lecció de grans èxits tant com a compositor com d’intèrpret. La seua discografia és tan extensa com apreciada, tant per la crítica com pel públic en general.
És autor de reconeguts estàndards i de bandes sonores com “Blow Up” o “Round Midnight”, amb la qual va guanyar un Oscar.
Data: Divendres 16 de juliol
Hora: 23.00 h
Lloc: Palau de Congressos
Preu: 20€
Aclamat per Newsweek pel seu pur geni melòdic, Tom Harrell és àmpliament reconegut com un dels més creatius i inflexibles instrumentistes i compositors del nostre temps. Guanyador freqüent de les enquestes entre crítics i lectors en les revistes Down Beat i Jazz Time sent a més nominat a Grammy. Cadascun dels seus 24 àlbums ha trobat el seu lloc en els “Top Ten” mundials. El seu so càlid, brunyit sobre la trompeta i el fiscorn i la seua sofisticació harmònica i rítmica en les seues composicions i interpretacions, han proporcionat a Harrell el seu lloc com a icona del jazz, tant entre els músics com entre els seus admiradors.
ROMAN NIGHTS és el tercer àlbum i la més recent proposta de Harrell que inclou els membres del seu quintet actual. Aquest grup notablement cohesionat inclou el saxofonista tenor Wayne Escoffery, el pianista Danny Grissett, baterista Johnathan Blake, i el baixista durant els últims12 anys, Ugonna Okegwo. Els àlbums anteriors del quintet, LIGHT ON (2007) i PRANA DANCE (2009), van ser llançats amb ampli reconeixement i van guanyar els premis SESAC per encapçalar les llistes a EE UU.
En contrast amb les seues gravacions durant els anys RCA/BMG (1996 - 2003) enfocats sobretot en projectes que impliquen grups grans, els últims àlbums amb Highnote demostren l’habilitat de Harrell com a líder de grups menuts i ben cohesionats, que recorden les bandes d’Art Blakey i Horace Silver. L’alegria d’interpretar la música de Harrell és evident en cada membre del quintet. En aquestes gravacions la composició és un triomf, igual que ho va ser en els seus treballs per a orquestra o per a banda de major format.
El compositor-trompetista teixeix hàbilment la complexa harmonia amb ritmes contagiosos i melodies inoblidables. La música de Harrell és a la vegada intel·ligent, emotiva, fresca i accessible.
Encara que divideix el seu temps entre la composició, actuacions en directe i gravacions, Harrell gira activament amb el seu quintet pel món sencer. Les més recents transmissions dels seus concerts per televisió inclouen: Festival de Jazz San Javier a Espanya; Viersen Festival de Jazz a Alemanya; Festival de Jazz Redsea a Israel; Jazz Lieja a Bèlgica; i Festival de Jazz Chivas a Brasil. Harrell va ser artista resident en el Festival de Jazz Barga (agost 2009) i el Festival de Jazz Vicenza.
Graduat en composició musical per la Universitat d’Stanford, Harrell es un prolífic compositor i arranjador. Carlos Santana, Cold Blood, Azteca, Vince Guaraldi, Hank Jones, Kenny Barron, the Vanguard Jazz Orchestra, Danish Radio Big Band, WDR Big Band, Brussels Jazz Orchestra, Metropole Orchestra i Arturo O’Farrill & the Afro-Latin Jazz Orchestra compten entre molts que han gravat o interpretat els seus treballs. La composició i arranjament de Harrell , “Humility,” va ser gravada per ser llançada a finals de 2008, i va obtindre un Grammy com a Millor Àlbum de Jazz llatí.
Algunes gravacions notables per a RCA/BMG de Harrell inclouen WISE CHILDREN, un projecte en el qual combina instruments de vent, fusta, coure, vents, cordes, guitarres, percussió i la veu de Cassandra Wilson, Dianne Reeves, Jane Monheit i Claudia Acuna amb el seu quintet; PARADIS i THE ART OF RHYTHM, inclouen grups de cambra amb cordes i el seu àlbum de Big Band, TIME’S MIRROR.009.
A més dels seus 24 àlbums i centenars de concerts al voltant del món com a líder, Harrell ha treballat amb importants figures de la història del jazz com Stan Kenton, Woody Herman, Dizzie Gillespie, Horace Silver, Bill Evans, Gerry Mulligan, Art Farmer, Phil Woods, Lee Konitz, Sam Jones (amb qui va co-liderar una big band en els 70) Jim Hall, Charlie Haden i amb contemporanis com Joe Lovano i Charles McPherson.
Data: Dissabte 24 de juliol
Hora: 23.00 h
Lloc: Palau de Congressos de Peníscola
Preu: 20€
Nascuda el 1973, en Georgia, va créixer entre Brooklyn, California del Sur i París, i va ser en aquesta última ciutat en la qual va començar a cantar, unint-se a diversos grups de carrers que solien actuar en el barri llatí. Posteriorment va formar part de la Lost Wandering Blues & Jazz Band, amb la qual va estar de gira per Europa durant diveresos anys. De tornada a USA, va debutar el 1996 amb el sorprenent Dreamland (Atlantic Records), un disc del qual va vendre més de 200.000 còpies i que el va pujar repentinament a la fama. Però llavors va desaparéixer, i no se’n va tornar a saber res fins vuit anys després, quan el 2004 va editar el seu segon treball, Careless Love (produït per Larry Klein), aquesta vegada a Rounder/ Emarcy Records, amb el qual encara va obtenir major èxit i la va confirmar com una de les favorites de la crítica. Aquest mateix any també va arribar a les tendes Got You On My Mind, un duo amb William Galison. Del 2006 data el seu tercer treball, Half The Perfect World (Rounder/ Emarcy Records), de cap nou amb el productor Larry Klein. El març de 2009, Rounder i Emarcy Records presenten Bare Bones.
Bare Bones és tant una extensió dels corrents de Careless Love, de 2004, i Half the Perfect World, de 2006, com un audaç salt cap a un terreny psicològic prèviament inexplorat. Produït, igual que els seus dos predecessors, per Larry Klein, aquest nou treball fluid i apassionant, és el més personal fins a la data de Peyroux, cosa que difícilment resulta sorprenent si es té en compte que ella va participar en la composició de totes i cadascuna de les 11 cançons, cosa que suposa haver satisfet el somni de tota una vida.
“En molts sentits, aquest disc és el meu intent d’expressar una filosofia de la vida”, confessa. “Per això vaig decidir titular el disc Bare Bones, perquè la majoria d’aquestes cançons són una manera d’aprofundir en l’essència del que crec que importa de veritat, així que en aquest sentit és molt personal, però la qüestió parteix de pensar en les coses i dir, ‘Açò no és tan important, al cap i a la fi’, forma també part d’aquest procés. Una vegada que arribes al punt en què has descobert que hi ha algunes coses que no només són importants, sinó que revesteixen una importància cabdal, llavors sí que es tracta d’un descobriment positiu: una revelació formosa, transcendental”.