Cicle de concerts a la plaça de Santa Maria i/o a la cafeteria del Palau de Congressos.
Banda de Dixieland formada per set músics de Castelló amb una ampla trajectòria en l'estil tradicional de jazz, són múltiples les seues actuacions en diversos festivals de jazz en la Comunitat Valenciana tant en format de concert com en cercaviles.
Levi Rull - trompeta
Pablo Marques - trompeta
Javier Gascon - trombó
Juan Pallares - tuba
Nuria Pallares - clarinet
Inma Martinez - saxòfon
Xiomara Abello - banjo
Antonio Juarez - percussió
Eric Alexander, va començar a tocar el piano a la temprana edat de sis anys, als nou tocava el clarinet i a los dotze anys el saxòfon alt. Però més tard, quan va prendre la decisió de dedicar-se professionalment al jazz es va dedicar en cos i ànima al saxòfon tenor. Va estudiar amb Harold Mabern, Rufus Reid i Joe Lovano a la vegada que escoltava una i una altra vegada als grans mestres.
Va enregistrar el seu primer àlbum, New York Calling com a líder el 1992 (Delmark). A partir d'aquest moment la seua carrera discogràfica, així com la sleua fama i consideració com a instrumentista ha anat creixent de forma fulgurant, fins arribar-se a considerar avui en dia com una de les veus més respectades pel que respecta al saxòfon tenor.
Posseïdor d'un to calent i dotat d'una gran imaginació melòdica, el saxofonista Eric Alexander ja no és una promesa, és un dels grands instrumentistes del jazz contemporani.
Eric Alexander, saxòfon
Fabio Miano, piano
Ignasi González, contrabaix
Esteve Pi, bateria
El Biel Ballester Trio és una formació que interpreta el “Jazz Manouche” o “Gypsy Jazz” que és l'estil de jazz més europeu. És l'estil dels músics gitanos de centroeuropa que va iniciar Django Reinhardt.
El seu èxit internacional es deu principalment a la creació, en els anys trenta, del “Quintette du Hot club de France”, un grup basat íntegrament en instruments de corda. Potser l'única formació europea que va tenir influència sobre intèrprets d'Amèrica del Nord.
El Biel Ballester Trio, a partir d'aquesta tradició, incorpora les noves tendències marcades pels gitanos actuals (ritmes de bossa-nova, rumbes, bolero).
Randy Greer, és el nét de Sunny Greer, bateria de la Duke Ellington Orquestra, i va ser batejat amb vi per Charles Mingus. Randy Greer està reconegut per l'American National Association of Jazz Educators com un dels millors cantants de jazz d'avui en dia.
Biel Ballester, guitarra
Randy Greer, veu
Gracia Perro, guitarra
Leandro Hipaucha, contrabaix
Paul Evans va nàixer el 1973 a Anglaterra i va començar a tocar la trompeta amb set anys. Amb onze anys aconsegueix una beca de música en el Conservatori Kent i amb 18 anys n'aconsegueix una altra amb Guildhall escola de música i Reial Acadèmia de Londres.
Quan va acabar els estudis de música clàssica, Paul descobreix el món del jazz i toca amb les llegendes de Big Band, Eric Delaney, Harry James i Dennis Lotus.
Ha tocat en quatre continents i trenta països, ha realitzat enregistraments per a la televisió nacional de Londres BBC, bandes sonores amb Soledad Giménez, Perico Sambeat, Sedajazz i solista amb Trio Plus One.
Paul Evans, Trompeta
Kiko Berenguer, Saxòfons
Ricardo Belda, Piano
Natxo Navarro, Contrabaix
Diego Clanchet, Bateria