Estil Concertant (València) - 10 agosto

Dia 10 d’agost, dilluns. Castell del Papa Luna, 22.30h

Espiritual

Estil Concertant (València)

Olga Pitarch, soprano
Marisa Esparza, traverso i direcció
Ruth Verona, violoncel barroc
Adrià Gràcia, clavecí

Preu entrada: 12€ - Venda d'entrades

Estil concertant

Agrupació creada per Marisa Esparza en 1998, interpreta en les seues diferents formacions als autors més internacionals del barroc i el clàssic europeu, incidint en els compositors espanyols del segle XVIII, amb criteris historicistes i instruments d'època. Han actuat, entre altres, en el Festival de música Antiga i Barroca de Peníscola, Setmana de Música Antiga de Mataró, Saló Alfons el Magnànim de València, Saló d'Honor dels Invàlids de París, Setmana de Música Religiosa de Conca, Setmana de Música Sacra de Requena, Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza, Festival Internacional de Galícia, Festival José de Nebra de Calataiud, Festival de Música Sacra de Tenerife, Maig Musical d'Osca, Festival de música Religiosa de Canàries, Serenates al Claustre de la Universitat de València o Palau de la Música de València, on han realitzat moltes estrenes de programes de recuperació patrimonial Han recuperat el Invitatorio de José de Nebra, Les tres nits de Tenebres d'Antonio Soler, Nadales al Naixement de Pascual Fuentes, José Pradas i Francisco Morera, Tonades i Cantades de Joaquín García, el Requiem de José de Torres, Tonades escèniques de Rosales, Misón i Laserna, la cantata Il Sogno, les òperes Una cosa rara, La Festa del Villaggio i el ballet Didon Abandonnée de Vicente Martín i Soler, a més d'innombrable música de cambra espanyola, col·laborant amb directors com Karl-Friedrich Beringer, Josep R. Gil-Tàrrega, Juan Luís Martínez i Hiro Kurosaki o Francesc Perales.

La seua discografia contempla Trios sonates de J. Pla, Trios i divertimentos de J. Haydn, Todo ceda al amor i Nadales al Naixement de compositors valencians del segle XVIII per al segell Arsis, Invitatorio Imperial i Lamentacions de José de Nebra, Dies de Gloria i Mort de José de Torres i Ai! Quin prodigi de Joaquín García per a la Societat Espanyola de Musicologia, a més dels enregistraments per a la ràdio i televisió.

Olga Pitarch

Naix a Castelló, realitza els seus estudis en el Conservatori Superior de Música de València on obté el títol superior de Cant i de Piano (amb A. L. Chova i A. Bueso respectivament) i, becada pel Ministeri de Cultura, perfecciona posteriorment els seus estudis de cant en la Musikhochschule de Viena (A). Ha sigut guardonada amb diversos premis nacionals: segon premi del concurs de Joventuts Musicals en 1991, primer premi del concurs de lied i oratori Joan Massià en 1993, segon premi del concurs de Opera Eugenio Marco en 1994.

Actua al costat de diferents grups: Al Ayre Español, Orquestra Barroca de Sevilla, Estil Concertant, Real Companyia Opera de Cambra, Els Músics de sa altesa, Elyma, Accentus Àustria, Faenza, La Fenice, Le Parlament de Musique, La Gran Ecurie et la Chambre du Roy, Akademia i Les Arts Florissants en els Festivals d’Ambronay, Royaumont, Aix-en-Provence i Beaune (França), Festivals de Herne i Ludwigsburg (Alemanya), Festival d'Utrecht (Holanda), Bach Festival de Riga (Letònia), Renaissance Musique Festival Copenhaguen (DÓNA), Festival Grec de Barcelona, Festival de música religiosa de Conca, Festival de Música i Dansa de Granada…

Programa

André Campra (1660-1744)
(Preludi traverso solo: J. M. Hotteterre)
Motet: Salm VIII Domine, Dominus noster
Domine / Gravement / Recitat / Gay / Recitat / Vivement

George Friedrich Händel (1685-1789)
(I)-Sonata IX per a flauta i continu
Largo / Alla Breve / Presto

Joaquín García (1710- 1779)
Quién ha visto cosecha
Villancico al Santísimo Sacramento
Tornada / Coples

Joaquín García (1710 –1779)
¡Fuera, Fuera!
Villancico-tonada con violón al Santísimo Sacramento
Tornada / Cobles

George Friderich Händel
(Preludio cello solo: J. M. Hotteterre)
(II)-Sonata IX para flauta i continu
Adagio / Vivace / Andante / Minuet

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Ària -Seele, deine Specereien…
De l’Oratori de Pasqua

Domenico Scarlatti (1685 - 1757)
Sonates núm. 536-537 per a clavecí sol

José Pradas (1669 –1757)
Recitat: Esa deidad gigante... / Ària: Es relámpago... / Recitat: Mas, ay, del confiado... / Minuet: Con el desprecio, saña y olvido...
De la Cantata: Ah, del célebre confín!

Notes al programa

El Motet de André Campra amb el text del Salm VIII, crea una sonoritat profunda quan parla de la magnificència de Déu i alhora fresca amb les seues al·legories a la naturalesa i tots els éssers creats per Ell i sotmesos a l'home. «Senyor nostre, que admirable és el teu nom en tota la terra!» Amb aquest inici que es repeteix al final del Motet, ens recorda de nou la magnificència de Déu. La primera part de la sonata de Händel per a traverso i baix continu l'hem situada com a enllaç a la música de Joaquín García (valencià, mestre de capella de la Catedral de Las Palmas) que per la seua tonalitat i virtuosisme crea un ambient que es complementa i culmina amb les cobles de la cantata Quién ha visto Cosecha. Amb la seua profunda religiositat, Bach, que a través de la seua música aconsegueix evangelitzar les nostres oïdes, ens introdueix de ple en l'espiritualitat amb tot just una frase de l'ària de l'Oratori de Pasqua: Seele, deine Spezereien... Domenico Scarlatti, va nàixer el mateix any que Bach i Händel, i va morir a Espanya on va compondre la major part de les seues sonates de les quals escoltarem la núm 536 i 537. Tant en García com en José Pradas (mestre de capella de la Catedral de València), trobem una forma i estil amb les estructures característiques musicals d'aquest període a Espanya: el villancet, la cantada i la tonada. Aquests noms, que no tenen a veure a penes amb el concepte posterior relacionat amb altres parts de la litúrgia o de la música profana, acullen un caràcter ja influenciat per les noves tendències de l'època. És el cas de l'ària da capo a l'estil italià o la tornada i la cobla en aquest cas de temàtica religiosa malgrat el seu caràcter aparentment extravertit, àgil i rítmic. El villancet és d'origen profà i està relacionat amb la forma musical molt utilitzada a Espanya des del segle XV fins a ben entrat el XVIII. Es componia per a diferents èpoques de l'any. Així, tenim per exemple Villancets (o tonades i cantades) al Santíssim Sagrament, a l'Asunción, al Corpus o al Naixement; també a diferents sants i festivitats. Els textos mostren una gran ambigüitat per la qual cosa - si no s'atén amb atenció al contingut - és difícil saber si han sigut escrits a l'humà o al diví. En aquestos textos i frases enrevessades però de sonoritat bella i elaborada, radica part de l'encant d'aquestes obres amb el segell personal de la música espanyola del XVIII.


 

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola